32. però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel poden fer niu a la seva ombra.
33. Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d’escoltar-la.
34. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.
35. Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:– Passem a l’altra riba.
36. Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques.
37. Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien.
38. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen:– Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
39. Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua:– Silenci! Calla!Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança.
40. Jesús els digué:– Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
41. Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre:– Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?