29. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.
30. Deia també:– A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar?
31. És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra;
32. però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel poden fer niu a la seva ombra.
33. Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d’escoltar-la.
34. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.
35. Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:– Passem a l’altra riba.
36. Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques.
37. Tot d’una es va aixecar un gran temporal de vent, i les onades es precipitaven dins la barca fins al punt que ja l’omplien.
38. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen:– Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
39. Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua:– Silenci! Calla!Llavors el vent va parar i arribà una gran bonança.
40. Jesús els digué:– Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?
41. Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre:– Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?