17. però no tenen arrels dintre d’ells, són inconstants: tan bon punt la paraula els porta tribulacions o persecucions, sucumbeixen tot seguit.
18. Els altres són els de la llavor sembrada enmig dels cards; aquests són els qui escolten la paraula,
19. però les preocupacions d’aquest món, la seducció de les riqueses i les altres cobejances els envaeixen i arriben a ofegar-la; per això no dóna fruit.
20. Els darrers són els de la llavor sembrada en terra bona; aquests escolten la paraula, l’acullen i donen fruit: uns el trenta, uns altres el seixanta, uns altres el cent per u.
21. I els deia:– És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties?
22. No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de conèixer.
23. Si algú té orelles per a escoltar, que escolti.
24. I els deia també:– Fixeu-vos en allò que escolteu. Amb la mesura amb què mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran.
25. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
26. Deia encara:– Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra:
27. tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com.
28. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues.
29. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega.
30. Deia també:– A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar?
31. És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra;
32. però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel poden fer niu a la seva ombra.
33. Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d’escoltar-la.
34. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.
35. Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:– Passem a l’altra riba.