2. i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula.
3. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre.
4. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític.
5. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític:– Fill, et són perdonats els pecats.
6. Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven:
7. «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»
8. A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué:– Per què penseu això en el vostre cor?
9. Què és més fàcil, dir al paralític: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir-li: “Aixeca’t, pren la llitera i camina”?
10. Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra.Llavors diu al paralític:
11. – T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.
12. Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien:– No havíem vist mai res de semblant.
13. Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava.
14. Tot passant, veié Leví, fill d’Alfeu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué:– Segueix-me.Ell s’aixecà i el va seguir.
15. Més tard, es posà a taula a casa d’ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien.