17. Jesús ho va sentir i els digué:– El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
18. Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren:– Per què els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus fan dejuni, i els teus no dejunen?
19. Jesús els contestà:– ¿Poden dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar.
20. Però ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i aquell dia sí que dejunaran.
21. »Ningú no cus a un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç nou estiraria la roba vella i es faria un esquinç més gros.
22. I ningú no posa vi nou en bots vells: el vi rebentaria els bots i es farien malbé bots i vi. A vi nou, bots nous.
23. Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats, i els seus deixebles, tot fent camí, es posaren a arrencar espigues.
24. Els fariseus li van preguntar:– Mira, per què fan en dissabte això que no és permès?
25. Jesús els respon:– ¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell?
26. Tal com es diu en el passatge del gran sacerdot Abiatar, David va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que solament tenen permís de menjar els sacerdots, i en va donar també als qui l’acompanyaven.
27. I els deia:– El dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte.
28. Per això el Fill de l’home és senyor fins i tot del dissabte.