12. Ell s’aixecà, prengué immediatament la llitera i va sortir a la vista de tothom. Tots quedaren astorats i donaven glòria a Déu. Deien:– No havíem vist mai res de semblant.
13. Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava.
14. Tot passant, veié Leví, fill d’Alfeu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué:– Segueix-me.Ell s’aixecà i el va seguir.
15. Més tard, es posà a taula a casa d’ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien.
16. Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, preguntaren als deixebles:– Com és que menja amb els publicans i els pecadors?
17. Jesús ho va sentir i els digué:– El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.
18. Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren:– Per què els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus fan dejuni, i els teus no dejunen?
19. Jesús els contestà:– ¿Poden dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar.
20. Però ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i aquell dia sí que dejunaran.