1. Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa,
2. i s’hi aplegà tanta gent que no cabien ni davant la porta. Ell els anunciava la paraula.
3. Llavors vingueren uns homes a dur-li un paralític, que portaven entre quatre.
4. Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític.
5. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític:– Fill, et són perdonats els pecats.
6. Hi havia allà asseguts uns mestres de la Llei que en el seu cor pensaven:
7. «Com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»
8. A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué:– Per què penseu això en el vostre cor?
9. Què és més fàcil, dir al paralític: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir-li: “Aixeca’t, pren la llitera i camina”?