36. Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient:– Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu.
37. Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.
38. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix.
39. El centurió, que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué:– És veritat: aquest home era Fill de Déu.
40. També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé.
41. Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.
42. Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte,
43. Josep d’Arimatea, membre distingit del Sanedrí, que esperava també l’arribada del Regne de Déu, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús.
44. Pilat es va estranyar que ja fos mort i féu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert.
45. Informat pel centurió, va permetre a Josep que s’endugués el cadàver.
46. Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l’embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l’entrada del sepulcre.
47. Maria Magdalena i Maria, mare de Josep, miraven on el posaven.