32. El Messies, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!També l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell.
33. Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda.
34. I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força:– Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? –que traduït vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»
35. En sentir-ho, alguns dels presents deien:– Mireu com crida Elies.
36. Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient:– Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu.
37. Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.
38. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix.
39. El centurió, que estava enfront d’ell, quan veié la manera com havia expirat, digué:– És veritat: aquest home era Fill de Déu.
40. També hi havia unes dones que s’ho miraven de lluny estant; entre elles, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume el Menor i de Josep, i Salomé.
41. Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.
42. Arribat ja el capvespre, com que era el dia de preparació, el dia abans del repòs del dissabte,