23. Li oferien vi adobat amb mirra, però no en prengué.
24. Llavors el van crucificar i es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus, a veure què treia cadascú.
25. Eren les nou del matí quan el crucificaren.
26. El rètol on constava la causa de la seva condemna deia això: «El rei dels jueus.»
27. Juntament amb ell van crucificar dos bandolers, l’un a la seva dreta i l’altre a la seva esquerra. (
28. )
29. Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient:– Va, tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies,
30. salva’t a tu mateix i baixa de la creu!
31. Igualment se’n burlaven els grans sacerdots entre ells i amb els mestres de la Llei, tot dient:– Ell que va salvar-ne d’altres, a si mateix no es pot salvar.
32. El Messies, el rei d’Israel! Que baixi ara de la creu perquè ho vegem i creguem!També l’insultaven els qui estaven crucificats amb ell.
33. Arribat el migdia, es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda.
34. I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força:– Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? –que traduït vol dir: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?»
35. En sentir-ho, alguns dels presents deien:– Mireu com crida Elies.
36. Llavors un corregué, xopà de vinagre una esponja, la clavà en una canya i la hi donava perquè begués, dient:– Deixeu, a veure si ve Elies i el baixa de la creu.
37. Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.
38. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà en dos trossos de dalt a baix.