35. S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora.
36. Deia:– Abbà, Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.
37. Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere:– Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora?
38. Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble.
39. Se n’anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules.