34. i els digué:– Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.
35. S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora.
36. Deia:– Abbà, Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.