28. Però després de la meva resurrecció aniré davant vostre a Galilea.
29. Pere li va dir:– Ni que tots fallin, jo no.
30. Jesús li digué:– En veritat t’ho dic: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.
31. Però ell afirmava amb més insistència:– Ni que em calgui morir amb tu, no et negaré.I tots els altres deien el mateix.
32. Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als seus deixebles:– Seieu aquí mentre jo prego.
33. Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i angoixa,
34. i els digué:– Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.
35. S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora.
36. Deia:– Abbà, Pare, tot t’és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols.
37. Després va cap a ells i els troba dormint. Diu a Pere:– Simó, dorms? ¿No has estat capaç de vetllar una hora?
38. Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble.
39. Se n’anà una altra vegada i va pregar dient les mateixes paraules.
40. Després tornà i els trobà dormint: és que els ulls els pesaven. Ells no sabien què dir-li.
41. Va cap a ells per tercera vegada i els diu:– Dormiu ara i reposeu! Tot s’ha acabat. Ha arribat l’hora: el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors.
42. Aixequeu-vos, anem! El qui em traeix ja és aquí.
43. Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L’acompanyava un grup de gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables.
44. El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:– És el qui jo besaré: deteniu-lo i emporteu-vos-el ben custodiat.