29. Jesús va respondre:– El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic.
30. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces.
31. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.
32. Llavors el mestre de la Llei li digué:– És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l’únic i que no n’hi ha d’altre fora d’ell,
33. i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.
34. Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:– No ets pas lluny del Regne de Déu.I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.
35. Jesús prengué la paraula i ensenyava en el temple dient:– Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David?
36. David mateix, mogut per l’Esperit Sant, va dir: »El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, mentre poso els enemics sota els teus peus.
37. »Per tant, si David mateix l’anomena Senyor, com pot ser fill seu?La gran gentada que hi havia l’escoltava de bon grat.
38. Jesús, instruint la gent, deia:– Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places
39. i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets.