26. »I sobre el fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, com Déu li va dir: Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob?
27. Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!
28. Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta:– Quin és el primer de tots els manaments?
29. Jesús va respondre:– El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic.
30. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces.
31. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.
32. Llavors el mestre de la Llei li digué:– És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l’únic i que no n’hi ha d’altre fora d’ell,
33. i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.
34. Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:– No ets pas lluny del Regne de Déu.I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.
35. Jesús prengué la paraula i ensenyava en el temple dient:– Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David?
36. David mateix, mogut per l’Esperit Sant, va dir: »El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, mentre poso els enemics sota els teus peus.