24. Jesús els respongué:– Aneu equivocats precisament perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu.
25. Quan tots ells ressuscitin d’entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel.
26. »I sobre el fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, com Déu li va dir: Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob?
27. Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!
28. Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta:– Quin és el primer de tots els manaments?
29. Jesús va respondre:– El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic.
30. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces.
31. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.
32. Llavors el mestre de la Llei li digué:– És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l’únic i que no n’hi ha d’altre fora d’ell,
33. i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l’enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.
34. Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué:– No ets pas lluny del Regne de Déu.I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.
35. Jesús prengué la paraula i ensenyava en el temple dient:– Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David?
36. David mateix, mogut per l’Esperit Sant, va dir: »El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, mentre poso els enemics sota els teus peus.