11. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen?
12. Ells van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent. Llavors el van deixar estar i se n’anaren.
13. Aleshores van enviar a Jesús alguns fariseus i alguns partidaris d’Herodes per sorprendre’l en alguna paraula comprometedora.
14. Hi van, doncs, i li diuen:– Mestre, sabem que dius la veritat, sense deixar-te influir per ningú, ja que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu. Digues: ¿És permès o no de pagar tribut al Cèsar? ¿L’hem de pagar o no l’hem de pagar?
15. Jesús es va adonar de la seva hipocresia i els respongué:– Per què em poseu a prova? Porteu-me un denari i deixeu-me’l veure.
16. Ells l’hi portaren. Jesús els preguntà:– De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció?Ells li respongueren:– Del Cèsar.
17. Jesús els digué:– Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.I quedaren sorpresos de la seva resposta.
18. Després uns saduceus l’anaren a trobar. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:
19. – Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home mor i deixa muller, però no ha tingut fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt.
20. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense tenir descendència.
21. El segon es va casar amb la dona del difunt, i morí sense tenir-ne descendència. Igualment el tercer.
22. Cap dels set no va tenir descendència. Després de tots va morir també la dona.
23. Així, doncs, quan arribi la resurrecció i tots ells ressuscitin, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat?
24. Jesús els respongué:– Aneu equivocats precisament perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu.