Antic Testament

Nou Testament

Marc 11:18-31 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

18. Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina.

19. I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.

20. Al matí, tot passant, van veure que la figuera s’havia assecat de soca-rel.

21. Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu:– Mira, rabí: la figuera que vas maleir s’ha assecat.

22. Jesús els respon:– Tingueu fe en Déu.

23. Si algú diu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, en veritat us dic que li serà concedit.

24. Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu.

25. I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes. (

26. )

27. Se’n tornaren a Jerusalem i, mentre Jesús caminava pel recinte del temple, l’anaren a trobar els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els notables

28. i li preguntaren:– Amb quina autoritat fas tot això? Qui te l’ha donada, aquesta autoritat?

29. Jesús els replicà:– Us faré una altra pregunta. Contesteu-me-la i us diré amb quina autoritat faig tot això.

30. El baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes? Contesteu-me.

31. Ells discutien i es deien:– Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?”

Llegir capítol complet Marc 11