25. És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
26. Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:– Si és així, qui pot salvar-se?
27. Jesús se’ls mirà i digué:– Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.
28. Llavors Pere li va dir:– Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit.
29. Jesús digué:– En veritat us ho dic: tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps,
30. rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna.
31. Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.
32. Mentre feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n’estaven astorats: els qui el seguien tenien por. Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de succeir:
33. – Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort, el posaran en mans dels pagans,
34. l’escarniran, li escopiran, l’assotaran i el mataran; però al cap de tres dies ressuscitarà.
35. Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s’acosten a Jesús i li diuen:– Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.
36. Jesús els preguntà:– Què voleu que faci per vosaltres?