21. Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué:– Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
22. En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.
23. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles:– Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!
24. Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:– Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu!
25. És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu.
26. Ells quedaren encara més desconcertats, i es deien els uns als altres:– Si és així, qui pot salvar-se?
27. Jesús se’ls mirà i digué:– Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.
28. Llavors Pere li va dir:– Mira, nosaltres ho hem deixat tot i t’hem seguit.
29. Jesús digué:– En veritat us ho dic: tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps,
30. rebrà, ja en el temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes, mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món futur, la vida eterna.
31. Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.
32. Mentre feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n’estaven astorats: els qui el seguien tenien por. Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de succeir:
33. – Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort, el posaran en mans dels pagans,