13. Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven.
14. En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué:– Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.
15. En veritat us ho dic: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas.
16. I els prenia en braços i els beneïa tot imposant-los les mans.
17. Quan es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà:– Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
18. Jesús li digué:– Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu.
19. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.
20. Ell li va dir:– Mestre, tot això ho he complert des de jove.
21. Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué:– Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.
22. En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns.
23. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles:– Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!
24. Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir:– Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu!