34. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.
35. Llavors va sortir del núvol una veu que deia:– Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.
36. Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.
37. L’endemà, quan baixaven de la muntanya, sortí a rebre’l una gentada.
38. Un de la gent cridà:– Mestre, t’ho demano, fixa’t en el meu fill; és l’únic que tinc.
39. Sovint un esperit se n’apodera i, tot d’una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment se n’allunya, el deixa masegat de cap a peus.
40. He demanat als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut.
41. Jesús exclamà:– Generació descreguda i rebel! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres i us hauré de suportar? Porta’m aquí el teu fill.
42. Tot just el noi s’acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i li provocà fortes convulsions. Llavors Jesús increpà l’esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare.
43. I tothom quedà meravellat de la grandesa de Déu.Com que tothom s’admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles: