32. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat.
33. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:– Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.No sabia què deia.
34. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.
35. Llavors va sortir del núvol una veu que deia:– Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.
36. Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.
37. L’endemà, quan baixaven de la muntanya, sortí a rebre’l una gentada.
38. Un de la gent cridà:– Mestre, t’ho demano, fixa’t en el meu fill; és l’únic que tinc.