23. I deia a tothom:– Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi.
24. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà.
25. Què en treu l’home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix?
26. Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules, el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà en la seva glòria i en la glòria del seu Pare i dels sants àngels.
27. Us ho asseguro amb tota veritat: alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne de Déu.
28. Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar.
29. Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant.
30. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies,
31. que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem.
32. A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat.
33. Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué:– Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.No sabia què deia.
34. Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol.
35. Llavors va sortir del núvol una veu que deia:– Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.
36. Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol.Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.
37. L’endemà, quan baixaven de la muntanya, sortí a rebre’l una gentada.
38. Un de la gent cridà:– Mestre, t’ho demano, fixa’t en el meu fill; és l’únic que tinc.