10. A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús el que havien fet. Ell se’ls endugué tots sols cap a una vila anomenada Betsaida.
11. Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat.
12. El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li:– Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat.
13. Però Jesús els digué:– Doneu-los menjar vosaltres mateixos.Ells respongueren:– Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.
14. Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles:– Feu-los seure en grups de cinquanta.
15. Ells ho van fer així, i tothom s’assegué.
16. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent.
17. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.
18. Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell. Llavors els preguntà:– Qui diu la gent que sóc jo?
19. Ells respongueren:– Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, que ets Elies; d’altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes.
20. Ell els preguntà:– I vosaltres, qui dieu que sóc?Pere li respongué:– El Messies de Déu.
21. Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú.
22. Jesús afegí:– Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia.
23. I deia a tothom:– Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi.
24. Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà.
25. Què en treu l’home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix?