8. Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u.I, acabat de dir això, exclamà:– Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.
9. Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola.
10. Ell respongué:– A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne de Déu; als altres, en canvi, se’ls parla en paràboles, per tal que»mirin, però no hi vegin; escoltin, però no comprenguin.
11. »La paràbola vol dir això:»La llavor és la paraula de Déu.
12. Els d’arran del camí són els qui l’escolten, però després ve el diable i s’enduu la paraula del seu cor perquè no creguin i no se salvin.
13. Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l’acullen amb alegria, però no tenen arrels: creuen només per un moment, i a l’hora de la prova es fan enrere.
14. La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur.
15. La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit.
16. »Quan algú encén una llàntia, no la tapa amb un gerro o la posa sota el llit, sinó que la col·loca en el portallànties perquè els qui entren en vegin la claror.