28. Quan veié Jesús, es posà a cridar, es prosternà davant d’ell i digué amb veu forta:– Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et prego que no em turmentis!
29. És que Jesús manava a l’esperit maligne que sortís d’aquell home. Moltes vegades l’esperit se n’havia apoderat, i encara que el lliguessin amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l’enduia cap als llocs despoblats.
30. Jesús li preguntà:– Quin és el teu nom?Ell respongué:– Legió.Perquè havien entrat en ell molts dimonis.
31. I demanaven a Jesús que no els manés d’anar-se’n als abismes.
32. Hi havia allà un gran ramat de porcs pasturant a la muntanya, i ells van suplicar a Jesús que els permetés d’entrar-hi. Jesús els ho permeté.
33. Tan bon punt els dimonis van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici i es va ofegar.
34. Els porquers, en veure el que havia passat, van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia.
35. La gent sortí a veure què havia passat. Anaren a trobar Jesús i veieren l’home de qui havien sortit els dimonis assegut als seus peus, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt.
36. Els qui ho havien vist els explicaren com l’endimoniat havia estat guarit.
37. Llavors tota la gent del territori dels gerasencs demanà a Jesús que se n’anés d’allí, perquè els dominava un gran por. Ell pujà en una barca i se’n tornà.
38. L’home de qui havien sortit els dimonis li pregava que el volgués amb ell, però Jesús el va fer marxar dient:
39. – Torna a casa teva i explica el que Déu t’ha fet.Ell se n’anà per tota la ciutat proclamant el que li havia fet Jesús.
40. De tornada, la gent va acollir Jesús, ja que tothom l’esperava.
41. Llavors va arribar un home que es deia Jaire i que era cap de la sinagoga. Es llançà als peus de Jesús i li suplicava que anés a casa seva,
42. perquè la seva filla única, que tenia uns dotze anys, s’estava morint. Mentre hi anava, la gent l’estrenyia tant que l’ofegava.