27. Així que Jesús desembarcà, l’anà a trobar un home de la ciutat posseït per dimonis. Feia molt de temps que anava sense vestit i no vivia en cap casa, sinó a les coves sepulcrals.
28. Quan veié Jesús, es posà a cridar, es prosternà davant d’ell i digué amb veu forta:– Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et prego que no em turmentis!
29. És que Jesús manava a l’esperit maligne que sortís d’aquell home. Moltes vegades l’esperit se n’havia apoderat, i encara que el lliguessin amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l’enduia cap als llocs despoblats.
30. Jesús li preguntà:– Quin és el teu nom?Ell respongué:– Legió.Perquè havien entrat en ell molts dimonis.
31. I demanaven a Jesús que no els manés d’anar-se’n als abismes.
32. Hi havia allà un gran ramat de porcs pasturant a la muntanya, i ells van suplicar a Jesús que els permetés d’entrar-hi. Jesús els ho permeté.
33. Tan bon punt els dimonis van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici i es va ofegar.
34. Els porquers, en veure el que havia passat, van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia.