20. Algú li va fer saber:– La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure.
21. Ell els respongué:– La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica.
22. Un dia Jesús va pujar en una barca amb els seus deixebles i els digué:– Passem a l’altra riba del llac.I es feren llac endins.
23. Mentre navegaven, Jesús s’adormí. Llavors caigué sobre el llac un temporal de vent, i els entrava tanta aigua que es trobaven en perill.
24. Ells van anar a despertar-lo i li deien:– Mestre, mestre, ens enfonsem!Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; a l’instant es van calmar, i arribà la bonança.
25. Jesús els digué:– On és la vostra fe?Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l’un a l’altre:– Qui és aquest, que fins i tot dóna ordres als vents i a l’aigua i l’obeeixen?
26. Van tocar terra a la regió dels gerasencs, que es troba enfront de Galilea.
27. Així que Jesús desembarcà, l’anà a trobar un home de la ciutat posseït per dimonis. Feia molt de temps que anava sense vestit i no vivia en cap casa, sinó a les coves sepulcrals.
28. Quan veié Jesús, es posà a cridar, es prosternà davant d’ell i digué amb veu forta:– Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et prego que no em turmentis!
29. És que Jesús manava a l’esperit maligne que sortís d’aquell home. Moltes vegades l’esperit se n’havia apoderat, i encara que el lliguessin amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l’enduia cap als llocs despoblats.
30. Jesús li preguntà:– Quin és el teu nom?Ell respongué:– Legió.Perquè havien entrat en ell molts dimonis.