14. La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur.
15. La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit.
16. »Quan algú encén una llàntia, no la tapa amb un gerro o la posa sota el llit, sinó que la col·loca en el portallànties perquè els qui entren en vegin la claror.
17. No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber i no s’hagi de conèixer.
18. »Fixeu-vos, doncs, com escolteu. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que es pensa que li queda.
19. La mare i els germans de Jesús anaren a trobar-lo, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar.
20. Algú li va fer saber:– La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure.
21. Ell els respongué:– La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica.
22. Un dia Jesús va pujar en una barca amb els seus deixebles i els digué:– Passem a l’altra riba del llac.I es feren llac endins.
23. Mentre navegaven, Jesús s’adormí. Llavors caigué sobre el llac un temporal de vent, i els entrava tanta aigua que es trobaven en perill.
24. Ells van anar a despertar-lo i li deien:– Mestre, mestre, ens enfonsem!Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; a l’instant es van calmar, i arribà la bonança.
25. Jesús els digué:– On és la vostra fe?Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l’un a l’altre:– Qui és aquest, que fins i tot dóna ordres als vents i a l’aigua i l’obeeixen?
26. Van tocar terra a la regió dels gerasencs, que es troba enfront de Galilea.
27. Així que Jesús desembarcà, l’anà a trobar un home de la ciutat posseït per dimonis. Feia molt de temps que anava sense vestit i no vivia en cap casa, sinó a les coves sepulcrals.
28. Quan veié Jesús, es posà a cridar, es prosternà davant d’ell i digué amb veu forta:– Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et prego que no em turmentis!
29. És que Jesús manava a l’esperit maligne que sortís d’aquell home. Moltes vegades l’esperit se n’havia apoderat, i encara que el lliguessin amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l’enduia cap als llocs despoblats.
30. Jesús li preguntà:– Quin és el teu nom?Ell respongué:– Legió.Perquè havien entrat en ell molts dimonis.
31. I demanaven a Jesús que no els manés d’anar-se’n als abismes.
32. Hi havia allà un gran ramat de porcs pasturant a la muntanya, i ells van suplicar a Jesús que els permetés d’entrar-hi. Jesús els ho permeté.