1. Després d’això, Jesús recorria viles i pobles predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze
2. i algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis,
3. Joana, la muller de Cuses, administrador d’Herodes, Susanna i moltes altres, que els assistien amb els seus béns.
4. Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Llavors els digué, valent-se d’una paràbola:
5. – Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar.
6. Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó.
7. Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l’ofegaren.
8. Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u.I, acabat de dir això, exclamà:– Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.
9. Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola.
10. Ell respongué:– A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne de Déu; als altres, en canvi, se’ls parla en paràboles, per tal que»mirin, però no hi vegin; escoltin, però no comprenguin.
11. »La paràbola vol dir això:»La llavor és la paraula de Déu.
12. Els d’arran del camí són els qui l’escolten, però després ve el diable i s’enduu la paraula del seu cor perquè no creguin i no se salvin.
13. Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l’acullen amb alegria, però no tenen arrels: creuen només per un moment, i a l’hora de la prova es fan enrere.