23. Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”?
24. Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té poder aquí a la terra de perdonar els pecats.Llavors digué al paralític:– T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.
25. A l’instant, ell s’aixecà davant d’ells, prengué la llitera on jeia i se’n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu.
26. Tots quedaren esbalaïts i donaven glòria a Déu. Plens de respecte, deien:– Avui hem vist coses extraordinàries.
27. Després d’això, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué:– Segueix-me.
28. Ell ho deixà tot, s’aixecà i es posà a seguir-lo.
29. Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells.
30. Els fariseus i els seus mestres de la Llei murmuraven contra els deixebles de Jesús i els deien:– Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?
31. Jesús els respongué:– El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts.
32. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.
33. Llavors li digueren:– Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen.
34. Jesús els contestà:– ¿Podeu fer dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells?
35. Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres; aquells dies sí que dejunaran.
36. Els proposà també una paràbola:– Ningú no talla un pedaç d’un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s’avindria amb el vell.
37. I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i s’escamparia, i els bots es farien malbé.
38. El vi nou s’ha de posar en bots nous.
39. Ningú que begui vi vell, no en vol després de nou, perquè diu: “El vell és millor.”