19. però, com que amb tanta gent no sabien per on entrar-lo, pujaren a la teulada, alçaren algunes teules i van baixar aquell home amb llitera i tot, i el deixaren al mig, davant de Jesús.
20. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir:– Home! Els teus pecats et són perdonats.
21. Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»
22. Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà:– Què és això que penseu en el vostre cor?
23. Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”?
24. Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té poder aquí a la terra de perdonar els pecats.Llavors digué al paralític:– T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i vés-te’n a casa.
25. A l’instant, ell s’aixecà davant d’ells, prengué la llitera on jeia i se’n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu.
26. Tots quedaren esbalaïts i donaven glòria a Déu. Plens de respecte, deien:– Avui hem vist coses extraordinàries.
27. Després d’això, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué:– Segueix-me.
28. Ell ho deixà tot, s’aixecà i es posà a seguir-lo.
29. Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells.
30. Els fariseus i els seus mestres de la Llei murmuraven contra els deixebles de Jesús i els deien:– Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?
31. Jesús els respongué:– El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts.