14. Jesús li manà que no ho digués a ningú, i afegí:– Vés només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.
15. L’anomenada de Jesús s’estenia cada vegada més, i molta gent s’aplegava per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties.
16. Però ell es retirava en llocs solitaris i pregava.
17. Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts.
18. Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític, i buscaven d’entrar-lo i posar-lo davant d’ell;
19. però, com que amb tanta gent no sabien per on entrar-lo, pujaren a la teulada, alçaren algunes teules i van baixar aquell home amb llitera i tot, i el deixaren al mig, davant de Jesús.
20. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir:– Home! Els teus pecats et són perdonats.
21. Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?»
22. Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà:– Què és això que penseu en el vostre cor?
23. Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”?