33. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un dimoni, un esperit maligne, que es posà a cridar amb tota la força:
34. – Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!
35. Però Jesús el va increpar dient:– Calla i surt d’aquest home!Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal.
36. Tots quedaren molt sorpresos i comentaven entre ells:– Què són aquestes paraules? Dóna ordres amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa sortir!
37. I la seva fama s’anava escampant per tots els indrets d’aquella regió.
38. Quan va anar-se’n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella.
39. Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los.
40. Així que el sol s’hagué post, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els portaven cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava.
41. De molts en sortien dimonis cridant i dient-li:– Tu ets el Fill de Déu!Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.
42. Un cop s’hagué fet de dia, sortí i se n’anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés.