32. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat.
33. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un dimoni, un esperit maligne, que es posà a cridar amb tota la força:
34. – Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!
35. Però Jesús el va increpar dient:– Calla i surt d’aquest home!Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal.
36. Tots quedaren molt sorpresos i comentaven entre ells:– Què són aquestes paraules? Dóna ordres amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa sortir!
37. I la seva fama s’anava escampant per tots els indrets d’aquella regió.