28. En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació;
29. es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo.
30. Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.
31. Després va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i el dissabte hi ensenyava.
32. La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat.
33. En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un dimoni, un esperit maligne, que es posà a cridar amb tota la força:
34. – Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!
35. Però Jesús el va increpar dient:– Calla i surt d’aquest home!Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal.
36. Tots quedaren molt sorpresos i comentaven entre ells:– Què són aquestes paraules? Dóna ordres amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa sortir!
37. I la seva fama s’anava escampant per tots els indrets d’aquella regió.
38. Quan va anar-se’n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella.
39. Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los.