16. I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir.
17. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit:
18. L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits,
19. a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
20. Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell.
21. Aleshores començà dient-los:– Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar.
22. Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien:– ¿No és fill de Josep, aquest?
23. Ell els digué:– Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” “Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.”
24. I afegí:– En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble.
25. Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel,
26. però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó.
27. I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria.
28. En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació;
29. es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo.