7. Joan deia a la gent que acudia perquè els bategés:– Cria d’escurçons! Qui us ha dit que us escapareu del judici que s’acosta?
8. Doneu els fruits que demana la conversió, i no comenceu a dir-vos que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres.
9. Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc.
10. La gent li preguntava:– Així, doncs, què hem de fer?
11. Ell els responia:– Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi.
12. Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien:– Mestre, què hem de fer?
13. Ell els respongué:– No exigiu més del que està establert.
14. Igualment uns soldats li preguntaven:– I nosaltres, què hem de fer?Els va respondre:– No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.
15. El poble vivia en l’expectació, i tots es preguntaven si Joan no fóra potser el Messies.
16. Joan respongué dient a tothom:– Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.
17. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era i per arreplegar el blat i entrar-lo al seu graner; però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.
18. Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.