42. I deia:– Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.
43. Jesús li digué:– En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.
44. Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda:
45. el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà pel mig.
46. Jesús va cridar amb tota la força:– Pare, a les teves mans confio el meu esperit.I havent dit això, va expirar.
47. Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:– Realment, aquest home era innocent.
48. Tota la gent que s’havia aplegat per a aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se’n tornaven donant-se cops al pit.
49. S’estaven allà, a distància, tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea i que ara s’ho miraven.
50. Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí,
51. però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d’Arimatea, una vila jueva, i esperava l’arribada del Regne de Déu.
52. Aquest home es presentà a Pilat per demanar-li el cos de Jesús.
53. Va baixar-lo de la creu, l’embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú.
54. Era el capvespre del dia de la preparació, a punt de començar el dissabte.
55. Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús.
56. Després se’n tornaren i prepararen olis aromàtics i perfums. I durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia.