39. Un dels criminals penjats a la creu l’injuriava dient:– ¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres!
40. Però l’altre, renyant-lo, li respongué:– ¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena?
41. I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal.
42. I deia:– Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.
43. Jesús li digué:– En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.
44. Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda:
45. el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà pel mig.
46. Jesús va cridar amb tota la força:– Pare, a les teves mans confio el meu esperit.I havent dit això, va expirar.
47. Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia:– Realment, aquest home era innocent.
48. Tota la gent que s’havia aplegat per a aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se’n tornaven donant-se cops al pit.
49. S’estaven allà, a distància, tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea i que ara s’ho miraven.
50. Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí,