Antic Testament

Nou Testament

Lluc 23:26-37 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

26. Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell.

27. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones que feien mostres de dol i el planyien.

28. Jesús es girà cap a elles i els digué:– Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills.

29. Perquè vénen dies que la gent dirà: “Sortoses les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.”

30. Llavors començaran a dir a les muntanyes: “Caieu damunt nostre!”, i als turons: “Cobriu-nos!”

31. Perquè, si tracten així l’arbre verd, què en serà, del sec?

32. En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell.

33. Quan arribaren a l’indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús, i també els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.

34. Jesús deia:– Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.Després es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus.

35. El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se’n reien dient:– Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit!

36. També l’escarnien els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre

37. i deien:– Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix!

Llegir capítol complet Lluc 23