18. Llavors tots alhora es posaren a cridar:– Mata’l, aquest! Deixa’ns lliure Barrabàs!
19. Barrabàs estava tancat a la presó per uns disturbis ocorreguts a la ciutat i per assassinat.
20. Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús.
21. Però ells cridaven:– Crucifica’l, crucifica’l!
22. Per tercera vegada Pilat els digué:– Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat res en ell per a poder-lo inculpar i condemnar-lo a mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.
23. Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I la seva cridòria anava imposant-se.
24. Llavors Pilat decidí de satisfer la seva petició:
25. va deixar lliure l’home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l’home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien.
26. Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell.
27. El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones que feien mostres de dol i el planyien.
28. Jesús es girà cap a elles i els digué:– Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills.
29. Perquè vénen dies que la gent dirà: “Sortoses les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.”
30. Llavors començaran a dir a les muntanyes: “Caieu damunt nostre!”, i als turons: “Cobriu-nos!”
31. Perquè, si tracten així l’arbre verd, què en serà, del sec?