57. Pere ho negà:– No, dona; no el conec de res.
58. Poc després, un altre el va veure i digué:– Tu també ets d’ells.Pere contestà:– No, home; no ho sóc pas.
59. Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí:– És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu!
60. Però Pere va replicar:– No, home; no sé de què parles.A l’instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall.
61. Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.»
62. I així que va ser fora, va plorar amargament.
63. Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l’escarnien i li pegaven.
64. Van tapar-li la cara i li preguntaven:– Fes de profeta! Digue’ns qui t’ha pegat!
65. I proferien contra ell moltes altres injúries.
66. En fer-se de dia, es va reunir el consell del Sanedrí del poble, grans sacerdots i mestres de la Llei. Llavors van fer comparèixer Jesús a la sessió del consell
67. i li digueren:– Si ets el Messies, digue’ns-ho.Ell els respongué:– Si us dic que sí, no em creureu,
68. i si us faig preguntes, no em respondreu.
69. Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós.
70. Llavors tots van dir:– Per tant, tu ets el Fill de Déu!Jesús els contestà:– Vosaltres dieu que ho sóc.
71. Ells van dir:– Per què necessitem el testimoni d’algú, si nosaltres mateixos acabem de sentir-lo dels seus propis llavis?