55. Van encendre foc al mig del pati, s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells.
56. Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se’l fixament, va dir:– Aquest home també hi anava, amb ell.
57. Pere ho negà:– No, dona; no el conec de res.
58. Poc després, un altre el va veure i digué:– Tu també ets d’ells.Pere contestà:– No, home; no ho sóc pas.
59. Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí:– És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu!
60. Però Pere va replicar:– No, home; no sé de què parles.A l’instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall.
61. Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.»
62. I així que va ser fora, va plorar amargament.
63. Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l’escarnien i li pegaven.
64. Van tapar-li la cara i li preguntaven:– Fes de profeta! Digue’ns qui t’ha pegat!