49. Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren:– Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?
50. I un d’ells va donar un cop d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta.
51. Però Jesús va dir:– Deixeu-los fer!I tocant-li l’orella, el va guarir.
52. Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut per detenir-lo:– Heu sortit amb espases i garrots, com si fos un bandoler.
53. Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, no vau gosar detenir-me. Però aquesta és la vostra hora: l’hora del poder de les tenebres.
54. El van agafar, doncs, i se’l van endur a la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny.
55. Van encendre foc al mig del pati, s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells.
56. Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se’l fixament, va dir:– Aquest home també hi anava, amb ell.
57. Pere ho negà:– No, dona; no el conec de res.
58. Poc després, un altre el va veure i digué:– Tu també ets d’ells.Pere contestà:– No, home; no ho sóc pas.
59. Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí:– És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu!
60. Però Pere va replicar:– No, home; no sé de què parles.A l’instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall.
61. Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.»
62. I així que va ser fora, va plorar amargament.
63. Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l’escarnien i li pegaven.
64. Van tapar-li la cara i li preguntaven:– Fes de profeta! Digue’ns qui t’ha pegat!
65. I proferien contra ell moltes altres injúries.