Antic Testament

Nou Testament

Lluc 20:8-18 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

8. Llavors Jesús els digué:– Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.

9. I es posà a explicar al poble aquesta paràbola:– Un home va plantar una vinya, la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny per una llarga temporada.

10. Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters perquè li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides.

11. L’amo els envià encara un altre servent, però a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides.

12. Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se’l van treure de sobre després de malferir-lo.

13. Llavors l’amo de la vinya es va dir: “Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat: de segur que a ell el respectaran.”

14. Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: matem-lo i l’heretat serà nostra.”

15. El van treure fora de la vinya i el van matar.»Què els farà, doncs, l’amo de la vinya?

16. Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres.Els qui escoltaven van exclamar:– Això mai!

17. Llavors Jesús se’ls mirà i els digué:– Doncs per què es diu en l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal?

18. Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.

Llegir capítol complet Lluc 20