29. Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills.
30. També el segon
31. i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills.
32. Finalment va morir també la dona.
33. Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat?
34. Jesús els respongué:– Els qui viuen en aquest món es casen,
35. però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit;
36. com que són fills de la resurrecció, ja no poden morir: són com els àngels i són fills de Déu.
37. »I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob.
38. Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.
39. Llavors alguns mestres de la Llei li digueren:– Mestre, has respost bé.
40. I ja no s’atrevien a preguntar-li res més.
41. Aleshores ell els va preguntar:– Com és que diuen que el Messies ha de ser fill de David?
42. David mateix diu en el llibre dels Salms:»El Senyor digué al meu Senyor:Seu a la meva dreta,