Antic Testament

Nou Testament

Lluc 20:13-21 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

13. Llavors l’amo de la vinya es va dir: “Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat: de segur que a ell el respectaran.”

14. Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: matem-lo i l’heretat serà nostra.”

15. El van treure fora de la vinya i el van matar.»Què els farà, doncs, l’amo de la vinya?

16. Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres.Els qui escoltaven van exclamar:– Això mai!

17. Llavors Jesús se’ls mirà i els digué:– Doncs per què es diu en l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal?

18. Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques.

19. Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.

20. Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà.

21. Li van fer aquesta pregunta:– Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu.

Llegir capítol complet Lluc 20