Antic Testament

Nou Testament

Lluc 2:37-47 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

37. però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries.

38. Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.

39. Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.

40. L’infant creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor.

41. Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua.

42. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum.

43. Acabats els dies de la celebració, quan se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin.

44. Pensant-se que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts;

45. i com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo.

46. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes.

47. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes.

Llegir capítol complet Lluc 2